Cántichs/Himne á la Verge de la Mercé

HIMNE


A LA VERGE DE LA MERCÈ


ESTEL de Barcelona,
Reyna de la Mercé,
al poble que us corona
donauli amor y fe.

¡Qué tristes sou, presons de Morería,
pel cristiá que hi viu y mor esclau!
A son pays ¿qui 'l tornará, oh María,
pobre catiu, si Vos no l' hi tornau?

Veuen baixar del cel la Sobirana
Jaume primer, Nolasch y Penyafort,
de redemptors una Orde los demana
per traure esclaus dels llassos de la mort.

«De mos coloms cubriulos ab la vesta,
damunt del pit les Barres y la Creu;
jo de virtuts coronaré sa testa
y vessaré dintre son cor lo meu.»

Bréssals, oh mar, espill de nostres glories,
deixa volar los héroes catalans,
ab son valor guanyaren grans victories,
sa caritat les guanyará mes grans.

Mártyr d' amor l' apóstol se desterra,
y enllá del mar al pobre esclau li diu:
«Vola en ma nau á ta anyorada terra,
jo en tos grillons me quedaré catiu.»

Ton fillet mort ha reviscut, oh mare;
la esposa veu ressucitat l' espós;
vina, orfanet, vina á abrassar ton pare,
lo bon Jesús abrassará á tots dos.

Mare, d' esclaus la terra encara es plena,
d' esclaus del mon, del vici y del plaher:
son vostres fills; trencaulos la cadena,
que es trist morir esclau de Llucifer.

De terra y mar Estrella guiadora,
brillau tot temps de Barcelona al front:
dels catalans siau la salvadora
Vos que heu donat lo Salvador al mon.