Belles coses grandioses

Belles coses grandioses: el noble cap d’O’Leary;

mon pare a l’escenari de l’Abbey, al seu davant una gentada furiosa:

“Aquest país de sants” i, després, ja apagat l’aplaudiment,

“de sants de guix”; el seu cap maliciós, bell, tirat enrere;

Standish O’Grady, aguantant-se entre les taules,

a un auditori begut dient-los tot d’elevades paraules buides;

Augusta Gregory, asseguda a la seva daurada gran taula,

vora els vuitanta hiverns: “Ahir va amenaçar la meva vida.

Vaig dir-li que, de sis a set del vespre, aquí seuria,

alçades les persianes”; Maud Gonne, a l’estació de Howth, esperant un tren,

Pal.las Atena per l’esquena dreta i el cap alt:

tots els olímpics, cosa que mai més s’ha vist.