Batiste Moscatell o la Mona de Pasqua

Batiste Moscatell o la Mona de Pasqua
Josep Bernat i Baldoví
 Baixa



CUADRO DE COSTUMS


de la


RIBERA BAIXA DEL CHÚQUER,


titulat


BATISTE MOSCATELL,


ó


LA MONA DE PASCUA.



En pròsa y vèrs y una poqueta sòlfa.








valencia.
IMPRENTA DE CHUSEP MARIA AYOLDI.
1862.







DEDICATÓRIA.


Á Ròc, Nasio y Bertomeu.


 Es bò que sapien vostés,
qu' este cuadro ú esta mona
la regale yo en persona
al que mama mes dels tres.




PERSONES.

Bonifasia.

Sa mare.

Tomaseta.

Un chiquet ú dos, fills de Bonifasia.

Batiste.

El alcalde.

El fiel de fechos ó notari.

El aguasil.

Alguna comparsa d' ambos secsos.










ACTE ÚNIC.


DECORASIÓ.


Interior d' una vivienda molt pobreta. Apareixen Bonifasia, cusint al costat d' una miserable tauleta, y dos ó tres moñicòts per allí rodant, ú endormiscats als seus pèus. Sa mare, que deu ser ya pròu vella, pòt estar filant en un racó. Despues entra Batiste, mamat com un cuiro, y a son temps entra també Tomaseta y cuansevòl atra dòna del vehinat.


Bonifasia.

Entre penes y amargures
els dies pase y les nits,
apedasant els vestits
d' estes pòbres criatures.
Y mon marit.... ¡qué dolor!
á la llum d' atra llantèrna
pasa el temps en la tabèrna,
ó en atre puesto pichor. (Plòra.)
Si yo haguera pogut creure
en lo temps del meu festech,
que abants del primer balech
ya viuria com hui viu ...
Sòls, ñó mare, per no veure
à mos fills d' esja manera,
sincuanta vòltes m' haguera
tirat de cap dins del riu....(Acarisia als chics.)

Agüela.

Ya teu dia yo,
bé eu pòts recordar;
creurem no volgueres,

y ara eu veus ben clar.
Bonifasia.

Pero yo.... ¡pòbra de mí!
cuant aquell temps considere,
qu' el duya sempre darrere
com un manso borreguet....
Nunca pensarme poguí
que pronte atre temps vindria,
qu' en un racó em deixaria
mòrta de fam y de fret ...

Chiquet. ¡Mare.... yo tinc fam! (Ploricant.)
Agüela.

Calla, fill meu, calla....
mira el fus com balla....
No plòres.... ¡Chesus!...
¿Veus cóm balla el fus?

Chiquet. ¡Pos yo vullc sopar!...
Bonifasia.

Calla y no plòres, fill meu,
qu' encara les huit no son....
¡Quin treball es ¡valgam Deu!
el ser pòbre en este mon!...
Y es mes sensible el pesar,
si el qu' es veu en tals perills
está rodechat de fills
que no tenen que sopar....

Chiquet. ¡Un troset de pá!...

 (Bonifasia plora, abrasa al chic, s' achenolla y canta la siguient)

PREGARIA.

 Siñor, si la vòstra
clemènsia es tan gran,
feu qu' estos dos ànchels
no es muiguen de fam.
Oixcau la pregaria
d' esta pòbra mártir,
y les culpes d' ella
qu' els seus fills no paguen.
Fill meu, achenollat, (Fà achenollar à son fill.)
els ulls al sèl alsa,
y fes qu' éll s' apiade
de tú y ta chermana....

Que si asò molt dura,
¡Deu que huos ampare!...
pues ya un pèu la mare
té en la sepultura.

 (Permaneix un ratet achenollá, abrasant als fills, hasta que tòca Batiste á la pòrta del carrer. S' alsa entonses, y s' asenta á cusir ahon estaba.)

Agüela. ¡Ya eslá así el hereche!...
Bonifasia. Obriga el postic.... (A sa mare.)
Agüela. Per ell no em meneche

d' así d' ahon estic...

(Torna á tocar mes fòrt.)
Bonifasia. Ves, y obri, fill meu,

que ton pare tòca.... (Al chiquet, que
obri el postic, puchant dalt d' una cadira;
y al entrar Batiste el tira en tèrra.)
¡Pasènsia y no pòca
demanemli á Deu!...

Batiste ¿Per qué hau tardat tant?
borracho. ¿No estabeu ouint

com yo estic tocant?...

Bonifasia. Yo estaba cusint.
Agüela. Yo estaba filant.
Batiste.

Yo estaba cusint.
Yo estaba filant. (Escarnintles.)
Cuant tòca un marit, no es cus:
cuant crida un chèndre, no es fila.

Agüela. Ningú mana en lo meu fus.
Batiste. Ni el meu tòs ningú l' esquila.
Agüela. ¡Masa esquilats qu' estém tots

desde que á tú et coneixém!...

Batiste. ¡Tia!!!
Agüela.  Yo no tinc nebots.
Bonifasia. ¡Mare!...
Agüela.  ¿Qué vòls?
Bonifasia.  Que callém.

¡Totes les nits es asò!...
Nunca acabeu de argüir....

Batiste. Ya acabarém cuant el trò

vinga al ultim á esclafir. (Amenasantla)

Bonifasia. No amenases á la pòbra,

qu' el respècte als vells obliga.

Batiste.

¡Qué m' impòrta que ma sògra
mes vella que l' arna siga!...
Ya fá dies qu' esta bruixa
ganes de cardarla em dona.

Agüela. Lo que tens tú es una mona....

una mona com la cuixa.

Batiste.

Pues vacha aspay si es desnuga,
que si la mona se sòlta,
com l' ungla clavarli puga,
no es riurá d' ella atra volta.
Aném pronte, pára taula, (A Bonifasia.)
que yo encara no he sopat,

Bonifasia. Sòls te diré una paraula;

que courém lo qu' has portat....


MUSICA.

 Cusint tot lo dia
 desmayada estic,
 igual que ta tia
 y este pòbre chic....
 Una seba crua,
 mustia y mich podrida,
 una còl bullida
 que val sis dinés....
 Un bollo de dacsa
 y un laus tibi Christe....
 así tens, Batiste,
 huí el dinar dels tres.

Batiste. ¿Ni un poquet de caldo?...
Bonifasia. Ni de sopa un plat.
Batiste.

¿Y el meu aguinaldo
com te l' has gastat?...
Este matí, Bonifasia,
abans d' anarmen á batre,
ya saps que t' ha fet la grasia
d' un fum de chavos de á cuatre....

Bonifasia. ¡Setse dinés!...
Batiste.  ¿Qu' els has fet?
Bonifasia. Ya teu ha dit ara pòc.
Batiste. Pòsalos pronte en son llòc,

sinó, à falta de barret,
tiraré el sombrero al fòc....

Agüela.

Y á fé que no es cremará,
perquè han de saber vostés,
qu' así el foguer no sa ensés
huit dies fará demá....

Batiste.

Pues enséngal, qu' es fá tart,
y d' aquell mòdo qu' es puga
á lo manco una lletuga
aném lligantla en espart.

Bonifasia. ¿N' has dut tú alguna de l' hòrta?...
Batiste. ¿Es dir, que no soparém?...
Bonifasia. A tú et diuen pòrta,

y á mí em diuen pren.

Batiste. Huí no et pòrte res....
Bonifasia. Pues no soparás,

tinho ben entés....

Batiste. Pos si es això.... chas.... (Li pega á

Bonifasia, y ella plòra y fuch.)
veches si en vòls mes....

Agüela. ¡Ay, que maten á ma filla! (Cridant

á la pòrta del carrer.)
¡Eviteu una desgrasia!....

Batiste. ¡Cuánt m' agrá á mí, Bonifasia,

vore ta mare com chilla!!!...
(Entra chent del vehinat.)


MUSICA.
Tomasa. ¿Qué vé á ser asò?...

¿Asò qué vé á ser?...

Agüela. Asò es qu' este pillo

calfa á sa muller.

Tomasa. ¿Y per qué li pega?
Agüela. Perqu' es un tunante.
Batiste. Mire que no aguante

puses d' una agüela.

Agüela. Eres un pillastre....

Sí siñor; vullc diro.

Tomasa. ¡Si está com un cuiro!...

¡La ròba li cau!...

Batiste.

Mireu qu' al pollastre
se li unfla la cresta,
y crec qu' esta festa
no s' acaba en pau.

Agüela. ¡Guilopo!... ¡borracho!...
Bonifasia.

No eu cregues, Tomasa;
tu tampòc, Carmela,
d' esta pòbra agüela
cregues lo qu' et conte.
Torneusen a casa;
ningú del mon chiste,
qu' asò al meu Batiste
li pasa molt pronte.

Agüela. ¡Borracho!... ¡borracho!...
Batiste.

Va no aguante mes....
Omplimli el sarnacho
de peres de á tres.... (Li pega á
l' agüela, que sen vá fuchint.)

Agüela. ¡Ay, qu' em descostella!...

¡L' alcalde de barrio!...

Batiste. ¡Vacha, mala vella,

si vòl, á cridarlo!...

Tomasa. No plòres, Bonifasia, que tot s' apañará si Deu vòl. Víneten á dormir á ma casa esta nit, que demá es fará de dia, y vorém quin camí pendre.... ¡Míralo!... y encara es riu el molt tunante!.... ¡Sixquera encontrares sabateta en ton pèu, pícaro!
Batiste. ¡Si les teues em vingueren bònes! ¡Ja! ja! ja!...
Tomasa. ¡Tens molt poquísima vergona, Batiste!... ¡Si no eu vera, no eu creuria!.... En una muller que tens, que no te la mereixes, perqu' es la pèrla de lot lo vehinat, y debies anar sempre ballantli l' aigua davant davant en escudelleta de plata, y empapusarla en pastisos de glòria.... y vechen vostés quina manera de portarse en ella el gran belitre.... ¡No t' aflixques, Bonifasia; y sobre tot, no li chires la espala, ni et mostres acobardá com una llòca davant d' eixe pollastre derringlat!... ¡Això volen ells, que mos chitém en la cárrega!... ¡Pues no faltaba
mes!... Mantínliles tieses, mantínliles tieses, y si ta mòstra les dents, amòstrali tú les ungles.... ó el picamà per dalt del cap. ¿Qu' et rius?... ¡Ya se vé!... el que no té vergoña, tot lo mon es d' ell!... ¡A mí, á mí m' habies d' haber plegat tú, gambaire, qu' entonses sabries dos y tres cuáns fan!...
Batiste. Sinc... y sinc, dèu. (Acostantse capa ella en les dos mans ubèrtes.)
Tomasa. No t' acòstes capa mí, perque si dones un pas mes, ó em tòques un fil de ròba.... el fus este t' el clavaré p' el ventre. (Agarrant el fus de l' agüela.)
Batiste. ¡A la guardia!... ¡á la guardia!... ¡Que me matan! ¡Ja! ja! ja!...
Tomasa. ¿Qu' et burles?... Pues ves aspay, que á vòltes, donde menos se piensa salta la llebre. No el penses que a mí em fan pòr els estafèrmos com tú; y molt manco si están entre dos llums com la marraixa del agüelo Panoli, que may sabia quina hòra era....
Batiste. Pos yo sí qu' eu sé.... hòra de.... lo manco son ya els tres cuarts.... (Acsiò de voler li pegar.)
Tomasa. ¿A quí? ¿á mí?... Estás molt vèrt, fillet; ó per millor dir, molt madur.... ¡A esta pobreta inosent sí que li pegaries tú, ó á la pobreta de ta sògra, en setanta añs que pòrta a la esquena! ¡Miren quina valentia, caballers!... ¡Marcha, marcha, calfa-agüeles!...
Batiste. ¡Mira que son ya els tres cuarts y mich!... La campana está al caure.... (Acsiò de pegarli.) Vesten á dormir, y guañarás mes.
Tomasa. No em dona la gana. ¿Eu vòls mes clar?
Batiste. Sí.
Tomasa. Pues mes-clau en lo que vullgues.... en aigua fresca mateix, que no et vindria mal, á lo qu' em pense.... ¡Ja! ja! ja!...
Bonifasia. Tomasa, déixalo estar, y no el provoques, dòna, sinó encara será pichor: predicar en desierto, sermon perdido.
Tomasa. Ya sé que té el cap dur, y qu' en éll tot es
baes; pero mira lo qu' et dic, no men aniré satisfeta, si no li cante abans las verdades del barquero.... Don Benito, fasa vosté el favor de pegarnos cuatre raspaetes de violí.... (A la or-

quesla.) ¡Eu! y vostés disimulen si em desentone algo, perqu' estic un pòc coslipà, y asò de les seguidilles, en lo fret que fá esta nit, se li entravesen a una en lo paladar com les almuchávanes de farina de dacsa.

Bonifasia. Yo també faré una probeta, Tomasa, á vore si aixina em pasa un poc el mal humor.... Cuant vullga, Don Benito, ya pòt comensar.


MUSICA.


Canta Bonifasia.
 El marit vagamundo
 que s' emborracha,
 y à sa muller li pega
 sinse sustansia,
 Mereix entonses,
 que les dònes del barrio
 se li ahurten totes.

Batiste. ¡Bien! ¡bien!... ¡Viva la meua Bonifasia!...

Canta Tomasa.
 Per ma part tindré sempre,
 lo mateix qu' ara,
 alsada la filosa
 contra el que mama;
 Y si poguera....
 de cap el tiraria
 dins de ia sequia.
Canta Batiste.
 Pues si es que vòls tirarme,
 prepara el muscle,
 en un grapat agárram
 y al sequial dume;
 Y al que allí aplegues,
 fes com fan els barqueros
 en les taleques. (Para la música.)

Tomasa. ¿Qu' et penses que no el tiraria?... Pues no
vaches chuant en cañetes, perque et farás algun tall... ¡Tantes vòltes vá el canteret á la font, qu' al últim fa: ¡clix!
Batiste. ¡Clix!... ¡Ja! ja! ja!...
Tomasa. Y al cap y a la fi, ¿qué pedriem tampòc de que la mar te se tragara? No res. Pera mamar y donar escándalo, cuan manco bultos mes claror.... ¡Mireu quina cara fá!... ¡Pareix que siga Sènto de la Neu.... ú aquell pòbre Vaoro, qu' anaba ara pòcs añs arrere traent ánimes de purgatori per la plasa de la Sèu!... Mira lo qu' et dic, Bonifasia, si yo haguera plegat per mon conte un mamaluco aixina ¡oy Chesus! sempre fent eses, y caentli la baba com una gata malalta, no sé qu' haguera fet en éll! Be que pronte haguera quedat viuda. Perque sòls per no sentir eixe furumet de cansalá ransia, que pòrten sempre damunt els mosquits de bodega, el dia manco pensat en un sofrechit de seba porrina ú dos chirivíes del mareñ en l' òlla, ves busca qui t' ha pegat.
Bonifasia. ¡Calla, Tomasa, y no digues això, filleta; que de sentirte me s' erisen els cabells!... ¡Calla, calla per l' amor de Deu!
Tomasa. ¡Miren quin atra esta!... ¡Pues chica, no! ¡Ara em deixaria yo asaonar les costelles sis vòltes cada dia, sinse dirli sixquera: «¡mira que tinc un granet en la esquena!» ¡Vaya, vaya! Amor con amor se paga, y donde las dan las toman.... A lo manco, despues de ben mamats, sen vingueren á casa per son pèu, y es deixaren caure com un sac de guano baix lo replanell de la escala, ó en un racó del estable, qu' encara sòbra pera ells.... Pero això de qu' el seu vi l' hachen de pagar sempre tan car les pòbres dònes, que no l' ham tastat sixquera, té lliura y micha de clavells y canella.... ¡Palo! ¡palo en ells!... ¡Anda, borrachon! ¡marraixòta!...
Batiste. ¡Pos siñor, y' han tocat dèu!... Don Benito, acompañe, si li pareix, est' atra seguidilla...

(Li pega á Tomasa. Ella chilla com una espernegá, y li

refila la cadira en les cames. Entropesa Batiste y cau de nasos, á temps qu' entra l' agüela acompañá del alcalde, notari, aguasil y demés comitiva.)
MUSICA.
Agüela. ¡Ya está así l' alcalde!...

¡Guilopo! ¡borracho!...

Batiste. ¡Molt bòna nit tinga

l' alcalde del barrio!...

Alcalde. Aném, ya estic yo present;

sapiam pronte asò lo qu' es.

Bonifasia. Siñor alcalde, no res:

este qu' está un pòc content.

Agüela. Y á les dos mos ha alegrat

al compás d' este pandero. (Indicant el bastó.)

Tomasa. ¡També he ballat yo el bolero!...
Alcalde. ¿Es dir, que tots hau ballat?
Notari.

Sòls falte ballar yo á sòles;
y ya qu' así duc paper,
al compás d' este tinter
pegaré dos cabriòles....

(Trau tinter, ploma y paper, y s' asenta dabant la taula.)

Alcalde. Vacha vosté en molta pausa,

y vechám lo que declara.

Aguasil. ¿El lligue ya?
Alcalde. No, no encara,

primer formemli la causa. (Li fá seña
á Batiste pera que s' acòste.)
¿Cóm te diuen?

Batiste.  ¿Yo?... Batiste.
Alcalde. ¿Batiste cóm?...
Batiste.  Moscatell.
Notari.

No cal, pues, que ningú chiste,
ya que eu confesa tot éll. (Alsantse de
la caira y posantse la ploma darrere
la orella.)
¿Pera qué mes pròbes vòl?

Batiste. iQu' hacha segut yo tan macho!
Notari.

Moscatell ó fondellòl
tot vol dir qu' está borracho.

Alcalde.

Ya pues qu' eu confesa,
Masiá, llígalo.... (El lliga l' aguasil.)
y endútel apresa
capa la presó.

Bonifasia.

No el lligues, no el lligues,
no el lligues, Masiá....
Yo done paraula
qu' éll s' esmenarà.

Notari. ¡Causa criminal!...
Alcalde. ¡Dos añs á Melilla!...
Agüela. ¡Pòbra de ma filla!...
Batiste.

¡Mira qu' em fas mal!...
¡No apretes!

Bonifasia.  ¡Afluixa!
Alcalde. ¡No afluixes!
Notari.  ¡Apreta!
Agüela.

Per mes que apretantlo
trenques la cordeta. (Repetit.)

Alcalde. Anemsen en l' hòra.
Batiste. ¡Adios, Bonifasia!... (Plorant.)
Bonifasia.

¡Ay, quina desgrasia! (Ídem.)
¡Plòra, fill meu, plòra!...
Diguesli al alcalde
que á éstes no les crega.

(El chiquet li besa la má al alcalde.)

que a mí may me pega;
que no no li agrá el vi;
que tot es mentira,
per mes que se estrañe;
y si yo l' engañe,
qu' em tanquen á mí.

Alcalde. ¿Pues pera que m' has cridat?
Bonifasia. Yo no he cridat á ningú.
Alcalde. Ta mare m' ha dit que tú....
Bonifasia. Ma mare, pues, t' ha engañat.
Notari.

Tanquem á la agüela, pues,
ya que falsaria es presenta.

Agüela.

Això em faltaba no mes
despues d' estar ben calenta!

Alcalde. ¡No sé qué fer!
Batiste.  ¡Yo tampòc!
Bonifasia. Deslligarlo!
Aguasil.  ¡Pòc á pòc!
Notari. Arreglem contes primer.... (Acsió de dinés.)
MUSICA.
Alcalde.

Ya vech qu' es debaes.
Aixina son totes
les dònes casaes.
Les unflen com botes,
les carden la llana
dihuit ó vint voltes
per cada semana.
En les trenes sòltes
fuchen del gayato
mentres vá la festa;
pero d' allí á un rato
totes fan com ésta.
Chemequen y ploren
si als marits els guarden, (Acsió de tancarlos.)
y de pena es mòren
perque no les carden.
Per això fan riure,
pues bé saben ells,
que no poden viure
sinse els saragüells.
Ya, pues, qu' el desnugues,
y et vech tan resòlta,
arréglat com pugues
si et carda atra vòlta....
Deslligal, Masiá....

Notari. ¿Y els gastos, quí els paga?
Bonifasia.

Si no es gran la llaga,
pronte es curará.

Notari.

No cregues qu' es fluixa,
pues vindre á este punt,
y en fanc á la cuixa,
desde allá tan llunt....
Gastarme el paper,

y embrutar la ploma
buidantme el tinter,
no es còsa de broma.
Pues si molt m' apretes,
tot vist y contat,
en dotse pesetes
no está pròu pagat.

Bonifasia.

Si no es mes el conte,
no hiá qu' asustarse;
deslliguenlo pronte,
que tot pòt pagarse.
En lo corral tinc sis polles,
y sèt ó huit pollastrets,
que, venuts á tres quinsets,
nos farán eixir d' apuros.
Pera demà, qu' es divèndres,
els duré á vendre á la plasa,
y encara que son pròu tèndres,
trauré d' ells mes de dos duros....
Deslligalo pues,
que ya no dec res,
y d' así á demá
tot s' apañarà.

Aguasil.

¿Y quí es el qu' em paga
á mi el meu treball?

Bonifasia.

Desfesli eixa baga,
que tinc també un gall....
Y si pera tot no haguera
en gall, pollastrets y polles,
dalt hiá un grapat de panolles,
que pareixen candeal....
y si encara falta mes,
pera que la creu em fases,
emportat les carabases
qu' em queden per lo corral.
Desllígalo pues,
que ya no dec res,
y d' así á demá
tot s' apañará.

Alcalde. No s' en parle mes.
Batiste. Deslligam, Masiá.
Notari. Que d' así á demá. (A Bonifasia.)
Bonifasia. Cobrarán vostés. (Repetisió y el deslliguen.)
Batiste.

Bonifasia, dam la ma. (Li la besa.)
Perdonam si es que t' ha ofes.

Bonifasia.

Tot perdonat per mí está;
no m' enrecorde de res.

Batiste. ¡Tia! (Volentli besar també la ma.)
Agüela.  Yo no tinc nobots.
Bonifasia. ¡Mare!
Agüela.  ¿Qué vòls?
Bonifasia.  Fem pau tots.
(L' agüela roda el cap.)
MUSICA.
Alcalde. ¡La pau es mòlt bòna!
Notari. ¡Tan bòna com es!
Agüela. Pero es imposible.
Aguasil. Ni ara ni despues.
Tomasa. Si el colse alsa masa.
Bonifasia. No eu cregues, Tomasa.
Batiste. Ya no eu faré mes.

(Repetisió, y concluixen dient l' agüela, Tomasa, el Notari y aguasil.)

Si qu' eu fará mes.
(Y Bonifasia, l' Alcalde y Batiste.)
Ya no eu fará mes.