Balada de Catalunya
Un fill ne té Catalunya
un fill ne té menestral,
que per veurerla gran sempre
sens descans ne vetllará.
De la máquina sonora
la veu diu sense parar,
trich, trach,
trich, trach,
ab cantadas que l'ajudan
á sufrir y á traballar.
Catalunya digué un dia,
ja d'assó ne fá molts anys:
-"Bé véus, fill meu, que so pobre,
ma pobresa estás mirant."
Lo fill vá respóndrer: -"Mare,
á guanyarme vaig lo pa,"
trich, trach,
trich, trach,
y son teler ab las gotas
de lo séu front tot regant,
trich, trach,
trich, trach,
guanyá l'pa que demanaba
lo dóls accent maternal.
-"Catalunya, noble mare,
un vestit t'he de donar,
y del fret las greus cruhesas
á sentir no tornarás."
Aixís li digué á sa mare
lo jornaler catalá;
trich, trach,
trich, trach,
los tallers ne ressonaren,
y aná teixint á la par
trich, trach,
trich, trach,
lo vestit y la grandesa
que á sa mare féu tan gran.
En altres temps Catalunya
digué al mont y digué al mar:
-"Ma constáncia ha de domarvos
y ma ferma voluntat."
Al pagés rústica aixada
y al marino rems doná,
trich, trach,
trich, trach,
y dels rems y las aixadas
als cops seguits y al compás,
trich, trach,
trich, trach,
á la pedra arrancá espigas,
y al abisme un septre real.
Vegé en sos camps Catalunya
extrangera gent audás,
y sentí en son pit bullirne
la sanch del almogavar.
Sos fills ne van á la guerra,
y al taller sos fills ne van,
trich, trach,
trich, trach,
y las cansons alternantne
de la guerra y de la pau,
trich, trach,
trich, trach,
conquistá sa independéncia
y teixí sa llibertat.
Catalunya. Per que tingas
ricas galas que ostentar
lo vapor palpita y brama,
fila lo fus de metall.
Si grans ne són eixas galas,
tas virtuts ne són més grans,
trich, trach,
trich, trach,
ja may al oblit las dones,
que si las véns á oblidar,
trich, trach,
trich, trach,
nó la tela de ta gloria,
ta mortalla teixirás.