Aplech de versos - Mar endins

Mar endins

A dintre d'una barca m'abandono
qu'avença mar endins lleugerament;
del mar esvalotat, ni m'en adono,
atret per la blavor del firmament.


Mes el vent em governa: a la barqueta
intranquila s'endú d'ací d'allà;
en son dur costellam l'onada hi peta,
o acostantshi manyaga, s'hi desfà.
 

Y la barca rellisca adalerada,
en mitj d'escuma blanca com la neu,
ja s'abisma en el solch qu'obre l'onada,
ja s'enfila lleugera demunt seu.


Creix la maror. la barca se'm decanta
quan m'estasia més el firmament.

Mes, res de tornâ enrera; no m'espanta
l'embat de l'ona ni l'udol del vent.
 

Qu'és més sublim lluytar en mar revolta
que tornar terra endins, y viure esclau
entre l'onada mondanal qui'ns volta
y la regió serena qui'ns atrau.