Aplech de versos - Epílech



Epílech 



  Quan cada dematí
 a dins del seu jardí
 el pensament me porta,
 la veu del rossinyol
 que canta'l naixent sol,
 y si m'en diu de coses!


  Em parla d'una amor
 que s'en ha endut la flor
 encesa y aromosa
 de gaya joventut;
 mon paradís perdut
 jo hi tinch en eixes ombres.


  El rossinyol, a dalt
 del arbre més capdalt,
 d'amor llençava notes;
 a baix, nosaltres dos,
 un himne de dolçors
 cantàvem llargues hores.