Amada, amada
Com te veig
sense veure't ni tenir-te al davant!
Ara mateix,
m'apar com si corressis.
Vers la meva cabana d'il·lusions.
Amada,
vas lleugera de roba.
I, en corrent,
tos pits saltironegen en son si.
Aprés bojament rius
-en adonar-te'n-,
talment com una nena enjogassada.
A prop de la cabana has arribat,
amada.
I dolçament m'esguardes.
Per què acotes el cap, avergonyida?
Amada,
jo ara et vull fecundar:
Perquè un infant alletis
-que sigui com un déu.
I els homes beneeixin
els teus sins
i el teu córrer.
|
Aquesta obra es troba en el domini públic en aquells països en els quals els drets de copyright són vigents fins 80 anys després de la defunció de l'autor. (Més informació...) |