Al molt egregi, magnifich e exellent señyor, lo señyor Joseph Nicolau de Azara
Requestas d'amor cantaba yo un dia,
Coplas de delit un temps entonaba;
Lavors mos plaers ab plaers unía
Del angel hermós per qui yo vivía
Que dins l'Almudayna Malorcha gordaba.
Ya no tornará ¡O cruel recórt!
Temps de goig y ditxa y de gran ventura;
Ya mon sperit no te mes conort
Que plorár ab plant y sperar la mort
Sens altra consol que amargua tristura.
Mon accent no pot, en tals occasions,
Tremetra al ingeni de bona memoria
De Azara lo grán lloas ni cansons;
Sino pare nostros y homils oracions
Deixant per jutjiár sos fets â la historia.
Sevèra en son jui, un prem eminent
Donara als Azaras, si l'han merescut;
Donchs la historia may, al hom de talent
Son merexer néga, ni al que es delincuent
El lliura del castig, etern y digut.
Ab letras deuradas, scriu las proessas
D'Annibal, de Cessar, d'August y mil homs
Que al mon per sos fets y accions gentilessas,
Guañyant eterns triunfos, ab ses grans empressas,
Deixaren, gloriossos, sos gloriossos noms.
Obriu est gran libra y jiorns spantables
De sanch y terrór també legireu:
Obríulo y miráu com son perdurables
De Mário y de Sylla los crims detestables
Que ab fel y vinagre scrits trobareu.
Madrit 12 de dezembra de 1852,
Lloatxim Maria Bover