A una dona nomenada Sabatera

SONETO XXIII.

A una dona nomenada Sabatera,

Si en eixa perxa, hermosa Sabatera,
Encaixar pogués jo una forma mia,
Per mes ditxos, sols per asó m' tindria,
Que si Espanya per rey me coneguera.
Y cuand ab vos calsarme merésquera,
Tant gust en servos parroquiá tindria,
Que per momentos me descalsaria
Perque gosarlo cada punt poguera.
Mes no se lo mon, perque lo nom vos dona
De sabatera, si eixa ma agraciada
Nons calsa l's peus, ans be ab grillons los lliga:
Ja de la causa mon discurs se adona,
Será; quisá per faba ensabatada:
Sino, qui mes hi sapia mes hi diga.