Obre el menú principal





A LAS PORTAS DEL CEL.
(Tradicional.)





 A dalt del cel —se 'n puja un' ànima.
 Troba al portal, —Miquel archangel,
 Que en una mà —n' hi te una espasa,
 Y en l' altra mà —unas balansas.
 —¿D' hont vens?, li diu —lo sant archangel.—
 —Ne vinch del mon; —n' he sortit ara.
 Á dins del cel —voldria entrarhi.—
 —Abans d' entrar —farém pesada
 De tos fets bons —y parauladas:
 Al caure 'l plat —de las balansas
 Sabràs si 't perts, —sabràs si 't salvas.
 Si cáu lo bo, —podràs entrarhi;
 Si 'l dolent cáu, —n' ets condempnada.—
 —¡Pobre de mi! —Y ara ¿qui 'm salva?
 Jo n' he mancat —moltas vegadas.
 He estat mal fill, —be estat mal pare,
 Ingrat amich, —traydor y avaro!—
 Lo cel lluheix; —tira l' archangel
 A l' un platet —las accions santas,
 A l' altre plat —las condempnadas.
 Curull aquest, —sense res l' altre.

 Lo primer cau, —l' altre s' enlayra.
 —¡Trista de mi! —tindré d' anarmen
 Ben lluny del cel —que tant m' agrada!
 ¡Trista de mi! —que ni esperansa
 Puch da' á mon cor —que s' esbadalla!—
 Ne diu aixó —y arriba on ángel,
 Porta á la mà —dos ó tres pallas.
 Al platet buyt —las ha tiradas.
 ¡Válgam lo cel! —¡La Verge válgam!
 Lo plat buyt cáu, —lo plé s' enlayra.
 L' archangel riu. —L' ánima 's salva.
 Lo espay ne llu. —Los ángels cantan.

____

 Es qu' una nit —va aixaplugarne
 A un pobre vell —que ne captava.
 De llit no pas, —si sols de palla
 Li 'n feu lo jas —à la portxada.