Marieta
El seu pare se'n va al llit,
Marieta se'n llevava,
se n'assenta al banc del foc
amb un pom d'or que brodava.
Ai amor!,
dins del cor i les entranyes.
Ai amor!
Mentre que n'està brodant,
son galant puja l'escala.
— Marieta, vols venir?
Som quatre de camarada.
— No em digues si vui venir,
la robeta en tinc plegada. —
L'agafen per ses mans blanques,
a cavall le n'han muntada.
A la plaça que han estat,
vestit d'home li han posada,
les calcetes de vellut,
l'ermilleta d'andiana,
espardenya blanca al peu,
beta fins a mitja cama.
— Minyons, anemo'n d'aquí,
que a mi me'n coneixen massa. —
Ja se'n van a l'Hostal nou
a fer una gran brenada.
Mentre que n'estant brenant
l'hostalera molt mirava.
— Què mirau, vos, hostalera,
que n'estau tan admirada?
— De què me n'admiro jo,
de deixâ el pare i la mare.
— No en deva pas ser jo,
me deveu pendre per una altra —
Mentre estava dint això,
son pare puja l'escala.
— Marieta, vols venir?
Te'n pendré de bona gana.
— No em digueu si vui venir;
no en vui pas venir jo ara.