La bona Mare de Déu
— Aon aneu, Mare de Déu?,
aon aneu, tan apressada?
— Aquí baix, a un poblató,
que una dòna me hi demana.
Ai, que més ai!
Ditxosa la nit de Nadal!
— No hi aneu, Mare de Déu,
que és una dòna molt rara.
— Amb ella vui anar jo;
tot lo món la desimpara. —
Quan ella ha arribat alli,
l'ha trobat desinfantada;
n'ha tingut un infantó
que en pareix l'estel de l'alba.
L'han portat a batejar
a les fonts de Santa Clara,
Sant Josep n'és lo padrí,
la padrina Santa Clara.
Quan han arribat allí
han trobat taula parada
del bon pa i del bon vi,
de regalos no n'hi falten.
Per allí passa un pastoret
que al coll porta la samarra.
— Pastor, lo bon pastoret,
voleu tocâ una sardana?
— No pot ser, Mare de Déu,
que en tinc sola la ramada.
— No la'n teniu sola, no,
prou la teniu ben guardada;
trenta tres àngels n'hi ha
que li donen la girada;
si d'aqueixos no n'hi ha prou,
també l'àngel de la guarda,
i també Sant Armingol
que n'era cap de ramada —
A dotze hores de la nit
lo pastoret ja finava,
los àngels li giren llum,
la Verge l'amortallava
Se le'n pugen dret al cel
amb gran canturia dels àngels