LA MINYONETA DEL ROSSELLÓ




\version "2.14.2"
\header {
  tagline = ""
}
\score{ \relative a'{ 
\key fis \minor 
\time 2/4 
\override Staff.KeySignature #'break-visibility = #'#(#f #f #f)
\override Staff.Clef #'break-visibility = #'#(#f #f #f)
\override Score.SystemStartBar #'collapse-height = #1
\partial 4 
\autoBeamOff
a8 b
cis4 r8 b \break
cis8 fis, a b
cis4 r8 b
fis4 gis8 a \break
b4 r8 gis
a8 b cis d
a4 gis \break
fis4 \breathe a8 b
cis4 r8 b
cis8 fis, a b \break
cis4 r8 b
fis4 gis8 a
b4 r8 gis \break
a8 b cis d
a4 gis
fis4^\fermata \bar "||"
}
\addlyrics
{
U -- na can -- ço -- ne -- ta
vos vul can tar jo,
d'u -- na mi -- nyo ne ta que_és del
Ros -- se -- lló.
Ai a mor pri me -- ra, te'n por -- tes la flor,
te'n por -- tes la pal -- ma de tot Ros -- se -- lló
}
  \layout {
    indent = 15
%    ragged-last = ##t
    line-width = 110
    \context {
      \Score
      \remove "Bar_number_engraver" 
    }
  }
  \midi{}
}



Una cançoneta
vos vui cantar jo,
d'una minyoneta
que és del Rosselló.
 Ai, amor primera,
 te'n portes la flor,
 te'n portes la palma
 de tot Rosselló.

Ella cuina i pasta,
fa bugada i tot,
i ella la'n rentava
en un riu molt gros,
ella l'esclaría
en un d'espaiós,
ella l'estenía
en un jardí de flors,
i ella la'n plegava
en una capça d'or,
cada plec que hi feia,
un sospir o dos.
— Què sospires, filla?
Què sospires, tu?
— Bé ho sabeu prou, mare;
bé ho sabeu prou, vós,
que n'era promesa
amb un xicot ros.