La Dama del Pont d'Olión
![\version "2.14.2"
\header {
tagline = ""
}
\score{
\relative a' {
\key e \major
\time 2/4
\override Staff.KeySignature #'break-visibility = #'#(#f #f #f)
\override Staff.Clef #'break-visibility = #'#(#f #f #f)
\override Score.SystemStartBar #'collapse-height = #1
\autoBeamOff
e4 e8 e
e4. e8 \break
e2
gis4 gis8 a
b4. cis8
a8[ gis] fis4 \break
a4 a8 cis
b4. a8
gis2
b4 b8 gis \break
e4. gis8
fis8[ e] dis cis
b4. r8
b8 cis dis e \break
fis8 gis a a
gis4 fis
e4. r8 \bar "||"
}
\addlyrics {
A -- llà,_al Pont d'O -- li -- ón,
n'hi ha u -- na gran da -- ma,
se'n ren -- ta_el
da -- van -- tal,
tam -- bé_en fa la bu -- ga -- da.
La don.
Ai! la no -- ble da -- ma
del Pont d'O -- li -- ón.
}
\layout {
indent = 15
% ragged-last = ##t
line-width = 110
\context {
\Score
\remove "Bar_number_engraver"
}
}
\midi{
\context {
tempoWholesPerMinute = #(ly:make-moment 100 4)
}
}
}](http://upload.wikimedia.org/score/b/k/bkgzk4ti09u568g25rzo9ve0wks39n2/bkgzk4ti.png)
Allà, al Pont d'Olión,
n'hi ha una gran dama,
se'n renta el davantal,
també en fa la bugada.
La don.
Ai! la noble dama
del Pont d'Olión.
Passen tres cavallers,
tots tres la'n saludaven;
ja diu lo del davant:
— Déu la guard, la gran dama. —
Ja respòn lo del mig:
— Per a mi fos criada. —
Respòn lo del detràs:
— Deixeu estar la dama,
que si en tingués marit
en fóra castigada,
i si fossa fadrina
en fóra murmurada. —
La sogra n'era a l'hort,
que tot s'ho escoltava;
ja n'agafa el cistell
i a casa se n'anava.
Hi troba lo seu fill,
tot això li contava;
ja n'agafa un buscall,
la sogra una buscalla.
Quan són a mig carrer
ja n'encontren la dama.
— No em diríes muller
d'aon veníes ara? —
— Això ja ho sabs bé tu,
de rentar la bugada. —
N'acabant de dir això,
li'n dóna buscallada;
de tantes que li'n don
la deixa mig baldada;
se'n puja escala amunt
i al llit se n'és posada.
Arriba un oncle seu,
dels que més l'estimaven.
— La gran dama, on és,
que no volta per casa?
— Per un bofet o dos
al llit se n'és posada.
— Deu passar de bofet,
bofet i bofetada.
La dama : dieu, vós,
quin metge voleu, ara?
— Lo metge que jo en vui,
és ser-ne combregada;
després del combregar,
vui sê extremunciada;
després l'extremunció,
en vui sê amortallada.