30 cançons populars catalanes/El Serraller

EL SERRALLER

Una cançó vui cantar,
no hi ha molt que s'és dictada,
treta de dotze fadrins
que tots dotze n'eren lladres.
Adeussiau, Plana de Vich,
mala fortuna ets estada.

Minyons, si voleu venir,
farem vida regalada,
no matarem a ningú.
sinó escurarem butxaques
An el Hostal del Boló
allà hi tenen la posada.
Arriben an el Hostal,
demanen un joc de cartes,
ja se'n posen a jugar
tots els diners que portaven;
acabats tots els diners,
ja se'n jugaren les mantes.
El mosso an el amo diu:

— Mireu que a casa hi ha lladres.—
L'amo manda el mosso a Vich,
a dir-ho al comandant d'armes
Li fa anar cinc-cents soldats
i vint-i-cinc homes d'armes
Al punt de la mitja nit
la casa fou enrondada.
Ja en venten cop de trabuc
per fer-ne la despertada;
Serraller féu un gran crit
— Apa, minyons, a les armes,
jo carregaré els trabucs,
vosaltres descarregar-los,
de bales ne rajaràn
més que grans de pedregada.—
Set hores va durâ el foc,
sense ningú desmaiar-se,
sinó és un dels Hostalets
que a l'Hospital lo portaren
Serraller els diu «— Minyons,
minyons, haurem d'entregar-nos,
vosaltres salveu-me a mi
jo vos salvaré a vosaltres,
jo us ne trauré de per tot
d'aquelles presons tan males,
mentre que a mi m'amagueu
entremig de fems i palla.»
Ja fiquen en Serraller

entremig de fems i palla,
una post an els costats,
i an el cim una de llarga.
Quan ne foren entregats
van per registrar la casa;
encontren dotze trabucs,
no hi ha sinó onze lladres.
— Aquí falta en Serraller,
que n'és capità dels altres.—
El comandant, que és molt llest,
mireu quina n'ha pensada:
Se'n va a cercenâ el paller
amb la punta de l'espasa;
ja troba an en Serraller,
ja li don forta punxada
que li atravessa el pit,
i ell ja no pot soportar-la.
i llença un gran crit al cel:
— Avui a mi, demà a un altre.