3. Tels lleugers de dalt els cims

Tels lleugers de dalt els cims,
i tu, rierol petit i magre,
si l’aimada podeu veure,
saludeu-me-la mil i un cops.

Mireu, núvols, com se’n va, ara,
pensarosa a la vall silent,
feu-li aparèixer ma imatge
en l’airejat firmament.

Si és vora els arbustos que és ara,
a la tardor esfullats i falbs,
planyeu-me-li per això que em passa,
planyeu-me-li, ocellets, pel meu penar.

Cerç silent, dugues bufant
a qui el meu cor ha escollida
els sospirs que faig, que es fonen
com els últims raigs de sol.

Xiuxiueja-li els meus precs d’amor,
i fes, rierol petit i magre,
que en tes ondes fidels vegi
les meves llàgrimes sens límit!