Óssa Menor/Tarda d'istiu


[1] [2]

                                                     a Marian Llavanera
Sota la pineda
que és gerda i és verda
descobrir el cel              a través del fullam!
Els ocells passen talment fossin peixos,
com si veiessin el fons de la mar.

I és un vaixell, escatat, l'aeroplà.


Sents pel sotrac a l'orella encantada
que per les rutes passa un autocar-
amb gents que han fet molts diners
per la guerra,
i de passatge se'ls volen gastar.

Amb una pols que de res els servirà.


Veus la ciutat-
                        estirada a la platja,
com una esclava que es mor d'enyorar;
jove i rebel
                    melangiosa i cansada-
sempre una mica malalta que està.

Sota la pineda no t'hi cal pensar.


I si tenies un llibre a la vora
-modern o antic
que si és bo tant li fa-
i una fontana que ragés tothora,
i com tu
              a terra
                         estès el berenar,
tota ambició donaries de grat.

Oh, aquell qui té fins l'amiga al costat.


Veus, jo ara et dono mon cant
regalat.

 TARDA D'ISTIU
                                                     a MARIAN LLAVANERAS
Sota la pineda
que és gerda i és verda
descobrir el cel              a travers del fullam!
Els ocells passen talment fóssin peixos,
com si veiessin el fons de la mar.

I és un vaixell, escatat, l'aeroplà.


Sents pel sotrac a l'orella encantada
que per les rutes passa un autocar-
amb gents que han fet molts diners
per la guerra,
i de passatge s'els volen gastar.

Amb una pols que de res els servirà.


Veus la ciutat
                        estirada a la platja,
com una esclava que es mor d'enyorar;
jove i rebel
                    melangiosa i cansada-
sempre una mica malalta que està.

Sota la pineda no t'hi cal pensar.


I'n tenies un llibre a la vora
-modern o antic
que si és bo tant li fa-
i una fontana que ragés tot'hora,
i com tu
              a terra
                         estès el berenar,
tota ambició donaries de grat.

Oh, aquell qui té fins l'amiga al costat.


Veus, jo ara et dono mon cant
regalat.

J. Salvat-Papasseit

FontsModifica

  1. Joan Salvat-Papasseit - Obra Completa, edició a cura de Carme Arenas Noguera, Cercle de Lectors / Galàxia Gutenberg, 2006.
  2. Revista La mà trencada, Barcelona 6 de novembre de 1924, pàg.4