Óssa Menor/Minvant
La lluna vídua alegre
per no dir que ha perduda la nit
s'ha quedat passejant fins migdia
-mig partida però
que un ocell li somreia-
i tan pàl·lida i trista
que ensenyava el neguit
i una son que la colga d'un fil
d'un fil prim
que amb el sol es desfeia.