Óssa Menor/L'ofici que més m'agrada

A Jordi López Batllori

Hi ha oficis que són bons perquè són de bon viure,
mireu          l'ésser fuster:
—serra que serraràs
                                  i els taulons fan a miques,
i de cada suada deu finestres ja han tret.
Gronxada d'encenalls, et munten una taula;
si ho vols, d'una nouera te'n faran un cobert.
I caminen de pla—
damunt les serradures de color de mantega.


I els manyans           oh, els manyans!
De picar mai no es cansen:
pica que picaràs i s'embruten els dits;
però fan unes reixes i uns balcons que m'encanten
i els galls de les teulades
que vigilen de nits.
I són homes cepats
com els qui més treballin.
 

I al dic? Oh, els calafats!
Tot el Port se n'enjoia
                                    car piquen amb ressò
i es diu si neix un peix a cada cop que donen
—un peix cua daurada, blaus d'escata pertot.
Penjats de la coberta, tot el vaixell enronden:
veiéssiu les gavines
                                 com els duen claror.


I encara hi ha un ofici
que és ofici de festa            el pintor de parets:
si no canten abans, no et fan una sanefa,
si la cançó és molt bella deixen el pis més fresc:
un pis que hom veu al sostre
que el feien i cantaven:
tots porten bata llarga
                                     de colors a pleret.


I encara més
si us deia l'ofici de paleta:
                                           de paleta que en sap
                                           i basteix aixoplucs.
El mateix fan un porxo com una xemeneia
—si ho volen
                      sense escales
                                              pugen al capdamunt;
fan també balconades que hom veu la mar de lluny
—els finestrals que esguarden tota la serralada,
i els capitells
                       i els sòcols
                                           i les voltes de punt.
Van en cos de camisa com gent desenfeinada!
Oh, les cases que aixequen d'un tancar i obrir d'ulls!