A Josep Mompou

El sol
          traint la sesta
folga amb el rostre encès la cortina adormida.


Així com una anguila quan és presa
s'esmuny la meva amada a ma follia:
—però el seu llavi és vermell
com el llum que duu el tren
i el banderol
                      i el disc
                                    i el senyal de la via:
així com una anguila quan és presa
son cabell
                  com l'instint
                                       cau damunt la carn viva.


Oh, quin pler             una gota de sang
viatgera del coll a la sina.
Així com una anguila quan és presa
es caragola
de cop
            la cortina.