Tradicions religiosas de Catalunya/Lo niu de vespas

Sou a «Lo niu de vespas»
Tradicions religiosas de Catalunya
LO NIU DE VESPAS.


UN dia Jesus seguit de San Pere eixí d' una ciutat á la qual lo Etern Pare anava á destruir en cástich de sos pecats. Jesus caminava tranquil, Sant Pere lo seguia ab lo cap baix y reflexiu.
Jesus se n' adoná.
—Pere—li diguè—que tens?
—Res—feu l'apóstol.
—Tu estàs capficat?
—Si, mestre.
—Perque?
—Estava pensant en la vila que deixem y en lo cástich que se li espera y 'm deya á mì mateix: «Deu es misericordiòs y just: essent aixis ¿perque destruheix tambè las casas que no poden haver pecat?»
Jesus no responguè y abdòs anaren caminant, caminant fins que al passar per un marge hont hi havia unas atzevaras, Jesus signá ab la má á Sant Pere un niu de vespas, dihentli al mateix temps:
—Pere, agafa eix vesper y ficatel' á la pitrera.
Sant Pere quedá com qui veu visions; mes com lo Mestre li deya obehí.
No havian donat encara quatre passos, quan lo Sant pescador sense atendre á res mes que al dolor de las fibladas de las vespas, com un foll agafa lo vesper, lo rebat á terra y á cops de peu tot l' esmicola.
Jesus ab la front serena y la paraula clara, llavors se tombá y diguè á son deixeple:
—¿Quina culpa hi te 'l niu, Pere, si las vespas te han picat?
Lo apostol no responguè paraula; mes en aquells mots vegè clarament la resposta á la seva pregunta.