Tirant lo Blanch (1905)/2/Capítol 138

Sou a «Capítol 138»
Tirant lo Blanch (vol. II)
Joanot Martorell
(1905)
CAPITOL CXXXVIII.
Com lo Duch de Macedonia injuria molt de paraula al capita Tirant.


C
Om Tirant hague feta la letra moſtra la a tots los ſenyors, e aquells concordes digueren que be anaua. Tirant feu venir lo trompeta e dona li la letra, e vna jornea tota de argenteria e .cc. ducats, e dix li: Yot prech de paraula vulles dir al ſenyor e gran Solda ab aqueſt rey darmes qui ab tu yra li done licencia de parlar dauant ell: aquell accepta e guia aqueſt en nom de ſon ſenyor. Com foren dins lo camp per tots li fon feta gran feſta, e lo rey darmes dix al Solda que volia parlar ab ſa ſenyoria en preſencia de tots los Reys e altres ſenyors que en lo ſeu camp eren. Lo Solda preſtament mana ſonar la trompeta, e tots los ſenyors ſe ajuſtaren a hon ell era. Com tots foren ajuſtats lo Solda dix al rey darmes: Ara pots dir libertament tot lo que ton ſenyor ta manat que digues. Lo rey darmes ſe pres a dir: Lo Capita del Imperi grech repreſentant la gloria de la majeſtat del ſenyor Emperador per mi vos notifica e intima, perço com no ignorau la pratica e coſtum darmes, la qual es dada a Reys e Emperadors e a ſemblants de vos, com lo gentil ſtil darmes requir per los drets que com vos hajau perdudes dues batalles ab los Reys que açi ſon preſents, e perdudes les banderes no podeu portar bandera neguna vos ni negu dels voſtres: ſtandart podeu portar mas no bandera. E aço vos requir per art de caualleria e per ſtil e dret darmes: e ſi lo contrari feu uſara de tots los remeys a ell com a vençedor e a vos com a vençut, ço es a ſaber, fer vos ha pintar en vn paues ab tota la ſenyoria que teniu, e a la coha de vn cauall vos fara roçegar per tot lo ſeu camp, apres per totes les ciutats que ell pora: e perço que tal blaſme ne infamia per vos ni per los voſtres no corregua vos requir dauant mi ho degau fer. Malayt ſia qui tal coſa troba, dix lo Solda, puix ſtil darmes ho requir ſo content. E preſtament feu pleguar les banderes de ell e de tots los ſubdits, e reſtaren ab los ſtandarts. Apres ſe gira enuers lo Rey de Egipte e dix li: Senyor, lo noſtre Capita ha fet reſpoſta a ta letra e diu quet pregua li vulles trametre a dir lo dia de la batailla quina ſobreueſta portaras, perço que en la preſſa de la gent te pugua coneixer e pugua venir combatres ab tu. Amich, dix lo Rey, dir li has de part mia que yo haguera pres gran plaer ell e yo ſpaſa per ſpaſa nos foſſem combatuts, pero puix a ell no li plau ſcuſarſe dels leigs caſos per ell fets e per mi poſats, encara per ſuplir a la ſua demanda ſi be aqueſta batailla per a ell e a mi ſera ciuil, car yo volguera fos criminal, perço que yo ixques ab ma veritat, diras li yo portare vna aljuba de carmeſi, la qual es ſtada de la virtuoſiſſima ſenyora de qui yo ſo ſeruidor, e al cap portare vna aguila tota de or, e ſobre la aguila portare vn peno petit hon ſera pintada aquella excellent ſenyora ja deſſus nomenada. E ſi pora hauer part de mi o yol pugua veure, yo li fare atorguar tot lo que en la mia letra conte ol matare ab les mies mans. Lo rey darmes ſen torna a ſon Capita Tirant, e feu la relacio diligentment de tot lo que li hauien dit. Lauors los turchs ordenaren molt be lo camp ſperant la batailla. Lo dia ſeguent, hauent enueja lo Duch de Macedonia de la gloria de Tirant, propoſa dauant tots de dirli ſemblants paraules: Puix no viuiu en ley de caualler, Tirant, e no ſeruau lealtat alguna, deurieu pendre la ſiſma que es manada als moros, los quals quant los fall la raho per a prouar lo ſeu mal ab gran error defenen aquella ab la ſpaſa en la ma. E vos voleu dar batailla a tan gran nombre de cauallers turchs com en la platja oriental ſtan, los quals baſtarien a defendres de tot lo mon juſtat? Vos vos voleu fengir de capita virtuos, e com feu voſtre poder de eſſer tengut en aquella poſſeſſio en fama hi en compte de home valent? car falſes e colorades pratiques noy baſten: empero enterrogau la voſtra conſciencia qui ſab be la veritat, car per ella poreu eſſer certificat del voſtre ſtat miſerable en que ſou poſat. Donchs que amor de vida e temor de mort vos enſegua tant la raho hi lo ſentiment queus tol de tot en tot la conexença del gran defalt que feu en voler donar batailla als turchs axi com diu que voleu fer, la qual per res nous ſera conſentida, e voleu poſar noſtres vides a joch de vn tria las, be moſtrau queus coſten poch de criar. E vos voleu dar batailla voluntaria, la qual a preſent no es de neceſſitat, e ſi la perdem tots ſom morts e deſtroyts, e a vos no coſtara res lo dan de tots noſaltres: per a vos lo mon es gran e nous fallira on pugau viure, poreu regir vna ſquadra de ſacomanos. Triſts de noſaltres qui ſom naturals de la terra, aquells qui tenen mullers e fills, e tot noſtre fet hajam a poſar en mans de vn ſtranger de ſolar no conegut. Digau me que haueu traƈtat ab lo Solda hi ab los altres moſtrant deſigs de ultrança ab lo Rey de Egipte, e tot quant haueu fet no es ſino per enguanar nos e vendrens als turchs: digau, quin preu haueu hagut? Sereu vos lo ſegon Judes que vene a Jheſucriſt per preu de .xxx. diners? axis veneu vos a noſaltres. Digau, ſou vos aquell famos home de Caym que mata a ſon jerma Abel? Serieu vos aquell virtuos caualler fill del rey Ciperi ques jague ab ſa mare, e del caſtell auall lança a ſon pare? Serieu vos per ventura Marquareu que pres ſa jermana Canatre e forçiuolment la viola, e paſſa ſen a la oſt dels romans, e trahi per diners a ſon ſenyor natural e tot lo ſeu camp? Tirant, obriu los hulls que tots ſtam ſuetlats e conexerem molt be vos qui ſou, hoc encara conexerem molt be les voſtres ſingulars canoniques: com partits de la voſtra propia patria e per quins aƈtes tan deſoneſts que no goſau tornar en aquella, per que haueu hagut gloria de ligar vos ab noſtres capitals enemichs, los quals per natura e ſegons ley creſtiana los deueu lunyar de noſaltres, e vos haueu feta ligua e concordia ab ells: e no ſabeu vos ſegons haueu dit en la letra que trametes al Rey de Egipte, qui no ha fe no pot donar fe? com la porem dar de vos que ſemblant malueſtat haueu comeſa de fer ves noſaltres, los quals tots vos teniem com ſins foſſeu jerma, e tots ſtauem a ordinacio voſtra? Pero ſabuda la gran maldat per vos comeſa, traƈtada e ginyada ab gran infidelitat contra les noſtres perſones e de tot lo Imperi grech, condigna coſa ſeria foſſeu poſat en oli bullent, que tal premi mereix la voſtra reprouada perſona, car no ſe al mon creſtia, qualſeuol que ſia, fes ſemblant maldat de la que vos haueu temptada. Les pedres ſe deurien leuar contra vos quant mes los homens qui ſentiment tenen, com tots cregam e ſens ſubtilitat en la ley creſtiana ſe aconſegueix paradis e gloria, e los inueſtigats ab ſubtil enginy cahen en dupte e poſſeheixen los inferns axi com vos fareu. En opinio de les gents no vull reſte aço per dir: com tal regiment de capitania per dret ne per raho vos nol deuieu hauer ſens conſentiment meu e de tots los altres qui en mon ſeruey eren, e perço no vull que daci auant tal regiment vos tingau. Per les paraules quel Duch dix ſe cuyda ſeguir vn gran ſcandel, car tota la gent ſe arma e ſtauen ab les armes en les mans, e molts que pujaren a cauall com ſi hagueſſen entrar en batailla, perço com a moltes gents era plaſent, perque es vici natural dels homens ſe alegren de nouella ſenyoria. Tirant molt agreujat del foll parlar del Duch feu principi a un tal parlar.