Tirant lo Blanch (1905)/2/Capítol 107

Sou a «Capítol 107»
Tirant lo Blanch (vol. II)
Joanot Martorell
(1905)
CAPITOL CVII.
La propoſicio que lo Emperador feu en lo conſell, dreçant les noues a Tirant.


C
Om la diuina prouidencia haia permes que per noſtres grans peccats e deliƈtes, los majors nobles e animoſos cauallers de la noſtra hoſt ſien ſtats morts e preſos en les paſſades batailles, en gran dan e deſtruƈtio del noſtre Imperi: e los qui reſten, en lo mateix perill ſtiguen, ſi donchs no ſon ſubuenguts per la voſtra ma viƈtorioſa, car defallint caſcun dia la noble caualleria, lo noſtre Imperi ſe hauria de poblar de vil gent repleguadiſſa, e de moros cruels e inhumans, enemichs de la ſanƈta ley chreſtiana: e yo deſpoſſehit de la imperial ſenyoria, car lo dia que yo perdi aquell famos caualler fill meu qui era flor e ſpill de tota la caualleria de Grecia, perdi tota la honor mia e lo meu be: nom reſta altra ſperança ſino de la voſtra proſpera venguda, que mijançant la miſericordia diuina, e la virtut del voſtre braç vencedor, obtendrem glorioſa viƈtoria: perqueus prech, Capita virtuos, queus vullau diſpondre en anar contra los enemichs noſtres los genoueſos, generacio mala, que muyren a cruel mort: e la voſtra glorioſa fama per obra ſia manifeſtada en aqueſtes parts, que puix teniu la capitania, que prenguau armes vencedores, perque preſt de aquells puguam aconſeguir glorioſa viƈtoria tal com de vos ſperam, com tinguam noua certa que les naus dels genoueſos ſon arribades al port Aulida carreguades de gent darmes, de caualls e de vitualles, les quals venen de Toſquana e de Lombardia: e les noſtres naus ſon arribades en la ylla Judea quis nomena dels penſaments, e ſegons ma crehenſa preſtament ſeran açi. No tarda molt Tirant que ab modeſta continença, leuantſe lo bonet del cap, dix paraules de ſemblant ſtil: