Aquest text tracta sobre un fragment del poema. Per a altres versions, vegeu La sirena.
Sou a «La sirena»
Seqüencies


LA SIRENA
(fragment)


Comença al cel l'eterna provatura
de la llum renaixent...

Per la terra, fosca enllà,
el xiscle ardent de la sirena impura
crida an els pobres cap a treballâ.

No ets pas ben bé com la sirena antiga,
altrament cantadora; mes semblant,
quan am ta veu d'imperiosa amiga
fas acudir la gent al teu voltant.
I, si volen fugir del teu imperi,
roden per la ciutat esmaperduts:
van pels barris dels rics sense saber-hi,
arrocegant els peus, tots desvalguts.

Les bruses la ciutat enterboleixen,
s'extenen per les vies dels palaus:
als fills de llurs suades no coneixen
i se'ls contemplen am tristor d'esclaus.
I tu, a l'altre matí tornes irada
el teu xiscle a llençar imperiós;
mes no't reïx: la turba esgarriada
s'entoçudeix en un silenci ombrós.
I calles tu a la fi; ja més no'ls crides:
s'aixequen albes en una gran quietut,
i en les cases dels pobres, entristides,
hi ha una mena de pau sense virtut.
En hores desusades assegut
el nin mira extranyat al pare a casa,
com si s'hagués tornat festa tot dia,
com si tot l'any fos un seguit extrany
de diumenges en sense l'alegria.
·········