Sou a «Prolech»
Poesies (Miquel Costa)






UΝ aplech de poesies més, mentres n'hi ha tants que sobran, no es cosa de fer gran il·lusió á qualsevol que ja no estiga á la primera edat dels entussiasmes literaris. Si l'esperansa que sol afalagar á un poeta novell hagués hagut d'esser mòvil d'aquesta publicació, es ben cert que no estaria feta. Conexém, per una part, la poca afició que hi ha dins Mallorca á llegir escrits en nostre matern llenguatge, y sabém, per altre part, que'l reduhit estol de gent que hi pren gust té ja ben conegudes casi totes les composicions que li ofereix aplegades aquest llibret.
Y donchs, á ne qué vé tal publicació? Aquesta es una pregunta que bellament podria fer qualsevol, sense que l'autor pogués darli resposta. En tot cas, qui hauria de respondre son aquells que s'han de reconéxer causadors d'aquesta publicacioneta: qu' ells s'en avengan!
Una vegada resolt col-leccionar aquexes poesies, que, desde ben primerench, l'autor havia anat escampant per calendaris y revistes, ha cregut convenient revisarles totes, no sols baix del punt de vista literari, sinó baix d'un altre més important; no fos cosa que 'ls errors ó ignorancies d'una edat inexperta fessen dany á l' puresa d'idees y de sentiments, única gloria qu'aquesta lira ha de conservar assegurada.
Are, tranquil respecte d'axò, tan sols me resta entregar humilment en mans de l'honrada Mallorca aquestes fulles escrites ab paraules apreses de la seua boca, aquestes notes de curta melodia, però sortides del cor ò inspirades en les belleses y tradicions d'aquesta benvolguda terra de mos pares.

M. C. LL.