Poesíes de María Josefa Massanès/Bàlsam dels cors

BALSAM DELS CORS


Un grat accent que per tot lloch murmura
y com pendre no sab l'humanitat,
ab misteriosa sens igual dolsura
axis li parla al cor atribulat:

— Jo so dels bons instints alentadora,
dels mansos d'esperit so fort escut,
y companya fidel d'aquell qui plora,
y l'estrella polar de la virtut.


Jo so metge dels cors, ma panacea
no es un secret empírich ni vedat;
en ella sols ma ciencia eterna emplea
esperansa y amor, fè y caritat.

Veníu a mi les ànimes marcides,
causades sense treva ab l'aflicció;
jo bàlsam tinch per totes les ferides
y per cada dolor consolació.

Veníu a mi; com té una mina venes,
jo richs filons tinch sempre de consol,
y conjurs per trencar exes cadenes
ab que lo món esclavisarvos vol.

May es tart per cridarme; jo us seguexo
encar després del postrimer sospir:
¿per què'm rebutgeu, donchs? ¿no us oferexo
pau en lo món y glories al empir?

¿Preguntau qui so jo, que doctrinera
desperto ab mon exort vostra rahó?
¿Quí so saber voleu? La verdadera
medicina dels cors: la Relligió.

1863.