Sou a «Revista»
Pobrets y alegrets

REVISTA

— Hi hà enveges que no les concebexo: es dir, ja les imaginaría, si no fos lo temor d'amohinarmhi massa.

Potser no hi hà cap home en tot lo món civilisat ni en l'altre bossí que'n resta, hont los habitants seguexen les costums dels avis en no atormentar lo còs ab vestidures, ni oprimirse'ls peus, ni engaviarse'lcap ab turbant, barret ò boyna, que no senti enveja per les riqueses.
— Donchs, jo, — 'm deya un amich meu, — encara que's necessiti més valor que per escometre un matrimoni de lleó y lleona, ab les portes de la seva gavía obertes de bat a bat; ò que sía pitjor que deturar ab los brassos estesos la branzida qu'impulsa a la multitut quan s'aboca a les entrades del Torin lo diumenge qu'en Currito Puñales (a) Estrago y'l cachetero Pepete Santiamen despatxan los sis toros d'aquella ganadería de tremendos, que ja desde petits, a cada novillo l'acompanyan dos guapos de la jacarandina (dels que torsen més lo llavi per escupir) per que'ls hi ensenyen a ser valents, afirmo y sostinch que desprecío les riqueses, y que no'm manca valor, avuy que la bolsa puja, de conservar la meva tan esllanguida y flaca que'ls forros se fan besades com si's despedissen y may s'acabessen de separar.
Però, sento una classe d'enveja que, si no'm dexa sossegar en moltes ocasions, n'hi hà d'altres que'm recompensa ab uns goigs tan fastuosos y ensenyorits, que majors nois lograren ni'ls Mèdicis, ni'ls Fúcars, ni'ls lograràn los Cresos de la nostra provincia, encara que bestreguessen tota la opulencia del seu dineral.
Ells podràn idear (me referexo als moderns capitalistes) grans combinacions de banca; progectes famosos de regadius qu'aplaquin la set d'aquells sorrals de l'Africa y d'Amèrica, tan dilatats que al día casi be li manca temps per atravessarlos; podràn ferhi acudir pexos de colors ademés; intentaràn cobrir de rails tota la terra com si la volguessen fer més bufona de còs, ab aquexa especie de cotilla d'acer; faràn axò, y més, que son axerits, y si convé tampoch dormen; però jo'ls aventatjo, per que tinch un gènero dinvencions que me les faig a casa, y temerós de que desagradin a algú, me les servexo modestament a mi sol.

Fora llarga l'assentada, — 'm deya l'amich, — si hagués de donarten idea.
Ja pots pensar dissipacions de luxo y de riqueses; invénta, encara que vulgues jardins ab estanys de plata fosa, ab sortidors d'or ruent que xurriés desmayat sobre petxines curullades de brillants, per l'estil, anem a dir, que si volguesses fer dolsos de molt preu, ab carmel-lo d'or y rovell de pedrería. Féshi volar aucells de plomes esquisides, que al major mèrit que tenen sobre'ls homes de divertirse y entendres ab una llengua universal, tinguessin lo de ser concertistes y poetes lírichs per desmasía de merexements. La herbeta, aqueix borrissol que cría la terra, fingèixte qu'es de seda; perles la sorra; y l'ayre, perfumería de lliris y heliotropos ab sentida de violetes silvestres; y afigúrat, per últim, que aquest jardí es teu, y encara no seràs tan rich com jo, ni lograràs desficis tan romàntichs com los que's crean en lo meu magí.

Aquesta setmana, les meves idees han baxat com una grúa que li capdellan lo fil, y he donat una ullada a la terra; y, per més que'm notis de cansoner, tinch de repetirte que si respecte a capital, qualsevol jugador de diferencies m'avensa, en quant a enveges m'he sapigut mantenir en la propia altura que mon estat reclama.
¡He tingut una ambició facciosa!... Volía ésser Rey d'Espanya... Crech que ja no's pot anar més enllà: ¡Rey de la nació més hermosa del globo! de la torreta del sol, que verdaderament aquí ve a passar les temporades més galanes, per qu'en lloch més hi troba tantes delícies com en aquesta terravoltada d'aygua, com una nimfa que's banya recolzantse ab la Fransa, que pren paciència y gasta cortesía, ilusionada, al vèurela tan guapa, y esperant sentir los primors salabrosos de les agudeses qu'exiràn de la seva boca, ja que desconfia vèurela exir d'un bany tan prolongat.

Volía, en suma, ser Rey d'aquesta nació, per sentir lo goig més gran, lo únich comparable ai que sentiria Deu després d'haver criat lo primer home. Lo Rey d'Espanya ha tingut la glòria de salvar a un home.
Ha indultat un criminal comdempnat a mort.
Ja'n tindrà de ventures y'n gosarà de felicitats: avuy deu haver estat lo sér més felís de la creació. Y pensar qu'he pogut sentir aquesta enveja! Casi be podría dir qu'he sigut Rey de les Espanyes.