Perpetuínes/Allà d'allà
Allà d'allà, molt lluny, aon va perdent-se,
en ales de lo vent, de la campana
lo suavissim remor;
aon l'alè de la fresca marinada
hi porta l dolç perfum, la suau essencia
de la boscana flor;
aont hi va, quan se perd, la llum del dia,
tenint-te d'amor presa entre mos braços,
voldria estar am tu,
respirant ton alè, besant tos llavis,
gronxant-me am tu en onades de llum pura,
allà d'allà, molt lluny!