ten anares de nostra casa, no habíam sabut cosa alguna, y per cercarte los he deixats ab gran cuidado, passant jo un camí tant llarch ab molts treballs y afanys; y puix es estat Deu servit quet hagia trobát es menester que tornem á Borgonya. ¡Ó Pare y Senyor! no men aniria de assí per ninguna cosa de aquesta vida! Replicá lo Rey: que no sen volia tornar sens éll. Respongué lo Sant, dient: Senyor, no veu vostra Altesa quant breu es aquesta vida, y que no sab lo ques fa lo qui no serveix á Deu? Replicá altra vegada lo Rey que nos podia fer altra cosa, sino que sen habia de tornar ab éll, y que si volia servir á Deu, habia de guardar los Sants Manaments, que manan obehir y honrar als Pares. Vehent lo Sant que no podia fer altra cosa obehí al manament de son Pare; emperó, demanantli quel deixás anar fins á la hermita á cercar dos Creus, que allí tenia, las cuals sen volia aportar á Borgonya; aná allí, emperó fonch Deu servit que no las trobás.
Partiren los dos Prínceps Pare y Fill, y caminant per sas jornadas, arribaren á sinch lleguas de la Ciutat ahont lo Rey tenia la estada. Tingué per molt cert la Reyna, y tot lo poble, que lo Rey, y son Fill tornaban perque las campanas tocaban per si mateix, espantantse la gent de semblant maravella: isqueren ab
Pàgina:Vida del gloriós Sant Sagimon, rey y martir de Borgonya (1860).djvu/12
Aquesta pàgina ha estat validada.
