Pàgina:Victor Hugo en català (1880).djvu/95

Aquesta pàgina ha estat revisada.
V

¡Arena y mes arena!
¡L' inmens desert! Es ell
com niu de tota mena
de mónstruo y flagell!
Aquí res se detura:
los mons d' arena obscura,
si 'l vent bufa ab bravura,
rodolan com capdell!

A voltas, veus profanas
turbant eix lloch sagrat,
passan las caravanas
de Ophir, Membré y Bagdat.
De lluny aquesta colla
per lo camí sorolla,
rebolla y 's desarrolla
com un serpent jaspeat.

Eixa planura inmensa
á Déu sols perteneix: