Pàgina:Victor Hugo en català (1880).djvu/89

Aquesta pàgina ha estat revisada.


LO FOCH DEL CEL


I

¿No la veyéu pasar la fosca nuvolada,
ja pálida ó com plom ó ja de sanch tacada,
sinestre com estéril, herm estiu?
Talment sembla qu'un veu la fumareda espessa
que 'l vent s'emporta, y sent la formidable fressa
d'un poble al qual lo foch torna en caliu.

¿D'hon vé? ¿D'hon vé? Del cel, dels mars, de las
montanyas?