Pàgina:Victor Hugo en català (1880).djvu/65

Aquesta pàgina ha estat revisada.


Jo, sense saber lo que feya,
seguíala sens parlar:
riurer uns moments la veya
y altres trista suspirar…

Tampoch vegí qu' era bella
fins á ser del bosch á fora…
—Bé: no hi pensém més:—digué ella.
¡Y ara jo hi penso á tot hora!