Pàgina:Victor Hugo en català (1880).djvu/53

Aquesta pàgina ha estat revisada.


LA MAR Y LA FONT


Una fonteta amorosa
gota á gota devallá
de la montanya hon brotá,
envers la mar espantosa,
y aquesta l'hi preguntá:
—A qué vens aquí, plorosa?

Jo qu' al cel sols obehesch,
jo que só la tempestat
y espant sembro, si es mon grat,
per lo mon y 'l destruhesch;
¿á creurer has arribat
que ton auxili apetesch?