Pàgina:Victor Hugo en català (1880).djvu/176

Aquesta pàgina ha estat revisada.

Y eix idea sinestre, inexorable,
va fermentant, bullint, creixent, y, muda,
sense parar, va omplint de gota en gota
lo cor del miserable d' amargura!…


¡Oh richs! ¡oh gent ditxosa, que la vida
passau entre plahers que 'l seny conturban!
feu que jamay lo pobre haja de pendrer
lo qu' á ell l'hi manca y aprop vostre abunda!

Sia la caritat, piadosa mare
dels per qui fou madrastra la fortuna
qu' als qu'han caigut en falte no desprecia,
sino que pera alsarse 'ls presta ajuda.

Qui, aixis com lo de Deu Mártir del Calvari,
seguint del sacrifici la ardua ruta,
Aquí teniu mon cos, ma sanch,—exclame,
Menjáu, beveu,—l'his diga á las criaturas.