Pàgina:Victor Hugo en català (1880).djvu/149

Aquesta pàgina ha estat revisada.

y sa casa, hon los nins per las escletxas
van á mirar, fugint no bé ell se móu.

Cicatrisats sos punys per lo ruhent ferro,
se crespavan si deya algú son nom
tot seguit ple de fástichs escupia
girant la vista á un altre direcció.
Caminava ajupit, decaygut, tétrich,
ab los ulls baixos, brut, esgarrifós,
cariátide sinistre del patibol,
envers la boca del horrible forn,
hon llensava cassons de pega y oli,
manolls de teya y rehinosos tronchs,
y á la vista del poble regirava
las brasas, tot rajantl'hi la suhor,
lás, abatut, escarrasat, abjecte,
vomitant infernals malediccions.

Y Joan Huss, á qui 'ls flams la carn llepavan,
alsant los ulls al cel, digué:
¡Pobre hom!…