Pàgina:Victor Hugo en català (1880).djvu/119

Aquesta pàgina ha estat revisada.


Qué deus esser


Déu, que sonriu y que dona,
y acut á qui d' ell fa esment,
sempre y quant tu sigas bona
ja está content.

Lo mon, hon tot espurneja
mes hon res está inflamat,
sempre y quan bonica 't veja
ja está encantat.