Pàgina:Victor Hugo en català (1880).djvu/108

Aquesta pàgina ha estat revisada.


XI

Vuy dia las palmeras qu' entre rocas
tristas s' arrelan, senten com las fullas
vanse marsint, y arrabassant sas socas
al botxornós alé d' eix vent fatal.
Deixaren d' existir eixos dos pobles;
y, mirall del passat, en sas despullas
s' extent un gorch de quals ayguas inmobles
s' escapa un fum semblant al d' un fornal.