Pàgina:Victor Hugo en català (1880).djvu/106

Aquesta pàgina ha estat revisada.
IX

Diu que lllavors, semblant á un vell cautiu
que pera contemplar d' altre 'l suplici
per sobre 'ls murs aguayta son trist front,
també 's veijé aguaytar son front altiu
á Babel, á llur cómplice en lo vici,
per sobre 'ls monts que tapan l' horizont.

Y durant eix misteri, al mon pasmat
ompli un gran terretrémol com si en guerra
estigueren ensemps los elements;
y tan profundo fou, qu' en sa ciutat
los pobles sórts que viuhen sota terra
sentiren sos estranys sacudiments.

X

Lo foch fou sens pietat. Ni un sol dels condemnats
pugué escapar dels murs adents y calzinats.