Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/501

Aquesta pàgina ha estat validada.
57
ali-bey el abbassi

Dia 6.—Marxa la caravana á dos quarts de cinch, dirigintse al NE., sempre per terreno de sorra movedissa. A dos quarts de set arribá á una montanyeta nomenada Ziara, deixantla á sa esquerra. Al cap d' una hora descubrirem alguns bosquets. Girant després una mica més al NNE., passarem á un quart de nou prop d' alguns grupos de palmeras y alguns aduars de barracas ó tendas de beduhins, ahont hi ha diferents pous d' aygua excelent.
Aquest lloch s' anomena lo Wadi, y te molta gent y bestiar boví. En temps de la crescuda arriba allí l' aygua del canal del Nil per lo canal de Belbeis.
A tres quarts de duas de la tarde seguirem caminant cap al NE. y atravessarem lo canal de Belbeis que llavors estava sech; y després de recorrer un terrer arenós, trencat per turons y bosquets, ferem alto á un quart de vuyt de la tarde en un petit bosch.
A las sis del matí m' havia vist precisat á abandonar en mitj del desert mon hermós caball, després de mil esforsos inútils pera ferlo anar endavant: sa malaltía prevenia, segons crech, d' haverli entrat lo sol al cap.


Dia 7.—La caravana se posá en marxa á tres quarts de cinch del matí ab direcció al NE., per terreno arenós, desigual y plé de malesa. A las onze arribá á un lloch nomenat Abuaaruk, y pará prop d' un miserable pou d' aygua amarganta y pudenta.
Jo havia manat la vigilia omplir mos vuyt grans bots de l' aygua excelent de lo Wadi. Quan descarregaren los camells vaig veure que sols n' hi havia quatre de plens, essent buyts los altres. Vaig preguntar tot seguit al gefe de la caravana que 's trobava present, quan y ahont podria trobar aygua potable. Me respongué que no 'n trobaria fins á Aarisch, es á dir, quatre jornadas més endavant. De cop me vingué á la memoria l' accident del 4 d' Agost de 1805 en lo Sahhara ó desert del Marroch; y trobantme de nou en mitj d' altre desert sense prou aygua, no vaig poguerme detenir; m' arrenco 'l sabre y 'm dirigeixo contra ma gent. Al veurem tan irritat se postran en terra tots los viatjers, fins lo jeque de la caravana. Aixó desarma ma cólera; mes en la agitació en que 'm troba-