Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/428

Aquesta pàgina ha estat validada.
212
viatjes per áfrica y assia

aquell pas á algun fi polítich, y li costés car. Per aixó insistía tant en que escrigués jo directament, per tenir, segons deya, tota la confiansa en mí; sabia á fons l' objecte de sos desitjos, y creya que 'ls intérpretes del emperador no li podrian trasladar fidelment lo sentit de lo que li escrigués. Vaig combatre sas rahons, ó més bé pretextos, y 'l vaig determinar á que escrigués ell mateix.
Dirigí al mateix temps duas cartas més al gobernador de la isla de Fransa, anomenat per los árabes Djezira Mauris, pregantli li remetés lo barco y 'ls dos carregaments; mes lo silenci del gobernador proba 'l cas que va fer de sas cartas.
No obstant los defectes del scherif, y la classe de nulitat á que cada dia lo reduhian los wehhabis, conserva encare bastant influencia en los ports d' Arabia, y en Cosseir, per sas relacions ab los mameluchs y 'ls habitants del Saaid ó alt Egipte, com també en Sauaken y Messua, que posseheix en las costas de la Abisinia, en nom del sultá de Turquía. També vaig notar ab sorpresa en dit primpcep, que no tenia cap de las preocupacions de sa nació.
La situació política del país quan vaig arribarhi era molt singular. Era 'l sultá scherif son natural é inmediat soberá, y no obstant se reconeixía com monarca suprem al sultá de Constantinopla, fentsen menció com á tal en lo sermó dels divendres fins que Saaud, que domina 'l país ab sos wehhabis, prohibí lo divendres ans de pascua, seguirlo anomenant com á soberá de la Meca.
Prou enviava la Porta otomana un baixá á Djedda; mes aquest passava 'l temps á la Meca menjant á despesas del scherif, sense exercir cap acte d' autoritat, de modo que casi s' ignorava sa existencia.
Lo sultá enviava també cada any á la Meca, Djedda y Medina, kadis pera exercir lo poder judicial; mes no podian ficarse en res de lo administratiu; puig aixó quedava del tot en mans del scherif, que gobernava com sultá independent per medi de sos gobernadors. Portavan aquestos lo títol de uisir ó visirs, y tots eran esclaus negres del scherif.
Lo sultá Saaud, qual autoritat estava sols en la forsa, se feu obehir allí; mes encare no s' havia abrogat del tot la gefatura. Tampoch exigía contribucions, y fins sembla que respectava 'l poder del scherif.