Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/381

Aquesta pàgina ha estat validada.
165
ali-bey el abbassí

á acostarse, anant al devant d' ells lo sultá Saaud y á Abunocta, son segon jefe. En poch temps vaig veure desfilar un exércit de quaranta cinch mil wehhabis, casi tots montats en camells ó dromedaris, ab altre miler de camells conduhint l' aygua, tendas, llenya, y l' herba seca pera 'ls camells dels jefes. Un cos de doscents caballs portava banderas de tots colors arboradas en llansas; dita caballería pertanyía, segons me digueren, al jefe segon Abunocta. Se veyan també set ó vuyt banderas entre 'ls grupos de camells, mes sens altra insignia, sense timbals, trompetas ni altre instrument militar. Com tota aquella gent anava despullada, lo mateix que sos jefes, me fou impossible reconeixer á Saaud y Abunocta. No obstant me vaig figurar que 'l sultá seria un vell venerable ab una llarga barba blanca y precedit del pendó real. Dit pendó, de color vert, tenia per distintiu la professió de fé, La illahá ila Allah (no hi ha altre Deu sino Deu), brodat en grandíssims carácters blanchs.
Vaig reconeixe ben be en sos cabells llarchs y estesos un dels fills de Saaud, noy de sis ó vuyt anys, moreno com los altres, vestit d' una gran camisa blanca, rodejat d' escolta particular, y montat en un hermós caball blanch ab un albardó sens estreps, segons l' us dels wehhabis, que no coneixen altras sellas: dit albardó, anava cobert d' una manta vermella, ricament brodada, y sembrada d' estrellas d' or.
Ben aviat la montanya y sos voltants se vejeren coberts de wehhabis. S' hi acostaren després las caravanas y 'ls pelegrins solts. Ab tot y las reflexions dels meus, me vaig arriscar á penetrar per entre 'ls wehhabis, arribant fins al centre, á fi d' examinar al sultá més de prop; mes molts d' ells ab qui vaig fer conversa, m'asseguraren que era impossible lograrho, y que la por de sufrir igual sort que 'l desgraciat Abdelaaziz que fou assessinat, havia fet multiplicar las guardias al entorn de la persona de Saaud.
Dech confessar en veritat que vaig trobar molta racionalitat y moderació en tots los wehhabis ab qui vaig parlar. D' ells mateixos es de quins vaig treure la major part de las noticias que donaré sobre sa secta. Ab tot y aquesta moderació, ni 'ls naturals del país, ni 'ls pelegrins poden sentir pronunciar son nom sense tremolar, y encar entre ells mateixos no 'l