Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/277

Aquesta pàgina ha estat validada.
61
ali-bey el abbassí

poso n' hi hagué antigament, y tal volta la font del monastir de Sant Joan Crisóstomo no siga altra cosa que una antiga deu desviada de sa primitiva direcció.
En aquella altura se respira un ayre puríssim, mes de temperatura tal, que be 's por assegurar que no deixaria vestir a la Dehesa trajo tan lleuger com los pintors y escultors suposan, al menys quan vivia en aquell palau.
Dita agulla ó pich descolla en l' espay aislat d' aquellas montanyas vehinas y forma una especie de conductor eléctrich. Algunas vegadas vaig notar, trobantme en la planura, que 'ls núvols que s' enlayravan d' altras montanyas ó eran conduhits pels vents s' encastavan á son cim, fenómeno favorable á las ilusions religiosas de la mística.
A las nou del matí vaig sortir del palau de la reyna. La baixada 'ns costá tan travall com la pujada, essent igualment perillosa. Arribat al peu de la agulla, vaig tornar á pujar á la mula entrant al monastir á las deu pera reunirme ab lo doctor y mon criat.
Varem descansar una hora, baixárem l' últim grahó de las montanyas basálticas, després los turons d' argila que hi ha al peu y arribárem al pla á dos quarts d' una. Se necessitan duas horas y mitja pera baixar desde la punta de la agulla ahont existeixen las ruinas del palau de la Reyna fins al pla.
Seguint cap al SO., á la una atravessárem lo torrent de Nicosia que sols du aygua en la estació de plujas, un quart més tart lo poblet de Caimaki y á las duas entrárem en Nicosia.
L' endemá, dia 5 d'abril, á un quart de nou, vaig marxar d' aquella capital caminant al SE. per la gran planura; després, avansant á través de turons d' argila, vaig girar al S. allá á dos quarts de dotze costejant la vora esquerra d' un riuhet que atravessárem á mitjdia, poch avans d' entrar en Idalia.
Aquest lloch que fou tan célebre per sos bosquets, avuy no es més que un miserable poble situat en una vall, tot voltat de turons d' argila pura absolutament estérils y del aspecte més trist. Las casas mal edificadas y de miserable apariencia y sos habitants pobres per demés. Sols s' hi veu algun que altre arbre y pochs hortets; no s' hi sembra més que blat y