Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/236

Aquesta pàgina ha estat validada.
20
viatjes per áfrica y assia

de beure vi apesar de la prohibició de la lley. Aquest ram de renda pública estava arrendat al preu de cent mil franchs quan jo 'm trobava á Trípoli.
Lo mercat está ben surtit y 'ls queviures á baix preu. Lo pa y carn son excelents; mes la calitat de las llegums es molt mitjana. Los tripolitans no fan l' alcuscus tan fi y bó com en lo Marroch. Lo país produheix oli bastant pera 'l consúm. S' usan á més altres grans pera mantenirse; alguns dels que 'n vaig pendre mostra venen del interior d' Africa.
La terra es comunal com al Marroch, escepte quan te tancat, sia cualsevulla: hi ha habitants que posseheixen quinze ó vint possessions tancadas, y diuhen que 'l bajá 'n te una de molt preciosa. Com no hi ha aygua viva, regan los jardins ab l'aygua salabrosa dels pous, que fan pujar per medi d'artificis moguts per mulas: cada un d' aquestos consisteix en una curriola, de la que penja una galleda de cuyro per medi d' una corda.
Los juheus tenen aquí tres sinagogas, y son infinitament millor tractats que en l' imperi vehí. Son número ascendeix á dos mil. Usan lo mateix trajo que 'ls mussulmans, ab la diferencia de ser negre lo casquet y sandalias ó pantufles, y 'l turbant blau per lo comú. Hi ha entre ells sobre trenta personas bastant ricas; los demés son artesans, argenters, etc. Agabellan casi exclusivament lo comers ab Europa; més sa principal correspondencia es ab Marsella, Liorna, Venecia, Trieste y Malta. No faltan alguns negociants moros, y entre altres Sidi Mohamet Degaiz, primer ministre del bajá, qui es fama té en giro un milió de franchs.
La balansa de Trípoli ab Europa, segons los datos que'm vaig procurar es ventatjosa á aquella ciutat, puig las exportacions excedeixen d' un ters al valor de las importacions; mes en cambi son comers ab llevant y l' interior d' Africa balanceja las ventatjas del tráfech ab Europa. En altra part reuniré los detalls del comers d' aquesta ciutat ab lo d' altres paissos.
Las midas y pesos usuals, son tan inexactes y poch justos com los del Marroch, tant per sa grossera construcció com per la falta de tipo original.
D' un gran número de comparacions directas he obtingut los següents resultats.