Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/226

Aquesta pàgina ha estat validada.
10
viatjes per áfrica y assia

quil, tirarem l' áncora á las vuyt de la nit á quinze brassas sobre un banch prop de Kerkeni.
Totas las personas del barco 's miravan com ressucitadas, s' abrassavan y felissitavan mútuament.

Dia 2.—Vaig reconeixer nostre punt distant tres lleguas de Kerkeni, que 's trobava al O. NO. 6° N.
Estávam sobre un gran banch de sorra de feldspat roig de mahó y de cuars, qual superficie ocupa algunas lleugas, y sobre 'l qual estava 'l barco anclat ab tanta seguretat com en un port tancat, perque fins ab lo vent més fort no s' aixecavan las onas, y 'l mar en aquest paratje sembla un safreig.
Dit banch forma un pla inclinat casi insensible fins á la islas de Kerkeni y costa del regne de Túnez. Algunas millas avans d' arrivar, se 'l reconeix per lo color fosch ó blanquinós del aygua, y quan s' está sobre d' ell per la tranquilitat del mar.
Las islas de Kerkeni son duas situadas á molt poca distancia de la costa de Túnis, y separadas per un canal. Son tan baixas, que ab prou feynas se descubreix sa elevació sobre 'l mar. Vaig ovirar alguns arbres ó palmeras. Lo capitá aná á terra varias vegadas. Me contáren que 'l abordatje á aquellas islas es difícil, perque la més petita llanxa embarranca molt avans d' arrivar á terra, per la poca aygua; de manera que es impossible arrivar no mes que á alguns punts coneguts dels pilots práctichs.
Aquestas islas son designadas per sos habitants y 'ls de las costas vehinas, ab lo nom de Kàrguena, y no Kerkeni, com indican las cartas.
Lo dupte que jo tenia sobre la llongitut de la isla de Lampedusa, s' esten igualment á la situació de ditas islas. La latitut del punt mitj entre abduas islas es de 34º 39'; lo qual difereix algun tant de sa posició sobre las cartas.
En aquestas islas no hi ha deus ni rius. Los habitants no beuhen altra aygua que la de pluja, y es aquesta tan escassa, que pera portarne poca cantitat al barco, fou necessari recullirla ab cantarets y escudellas per las casas dels habitants.
Lo terrer es una roca casi pelada, que no ofereix més vejetació que palmeras; aixís es que 'ls naturals son molt infelissos, y son aliment se reduheix al fruyt y ubeca de las