Pàgina:Ultims quadros. Llibre pòstum (1906).djvu/189

Aquesta pàgina ha estat revisada.

— Escoltèu, vos que fumeu puro: ¿que també vos ne passaríau de tenir lo brocadillo als llavis y'l cigarro jeyent al caxó del estanch? Vínga'l fusell de sis pessetes: ¿que voleu que al meu fill, de petit, ja l'inclini malament, dexantlo jugar ab eynes tarades? —
Y'l cubrí tot daltabaix ab una mirada despreciadora.


***


Comprà'l fusell verdader, lo qui no tenía taques y feya foch. Al ser al carrer del Hospital, se'n entrà a la primera volta per contemplar les joguines més despay; si hagués gosat, les haguera petonejades. Havían de fer la ditxa del seu fill, y ja les hi tenía lley.


***


Pochs díes després l'Antonia dinava a taula. Havían despedit al doctor, dihentli que volían probar la homeopatía.