Pàgina:Tres flors de la caritat (1867).djvu/15

Aquesta pàgina ha estat validada.

LA CARITAT.


Corra lo mon una verge
De dolcíssimas miradas,
Per quí van afalagadas
Esperansa, fé y amor.
Aixís com los angels bella,
Y tant' com los angels pura;
No mes ne té de criatura
Ser á imatje del Criador.
 
Allí hont sa planta fixa,
Allí naix una esperansa;
Y l' que sa bellesa alcansa
Un sol moment contemplar;
Del mal que llurs ditxas roba
Sent com minvan los rigors,
Y al amor del seus amors
També la fé despertar.