Pàgina:Rondalles del poble (1900).djvu/32

Aquesta pàgina ha estat revisada.
29
Rondalles del poble

Que mes li agrade;
y amagantla en son sí,
Volant p'els aires,
Pera sempre del tot
Ell endurase.
—Tens rahó, tens rahó;
Deu que 'ns ampare.
Mes, disme, Valentí:
¿Per qué t' alarmes
Si germanes no téns?
Si es per les altres....
—Me preguntes aixó
Quan ab tu parle?
—No t' asustes per mí;
¿Yo vols que agrade?
—Les fadrines com tu,
Jovens y guapes,
Son, Roseta del cor,
Les que més s' amen.
—Vésten, vésten tranquil;
D' aixó no 'm parles.
Te perdone la por
Que has fet passarme.
—¡Roseta!
—Adeu, adeu,
Vaig á gitarme.
Mes escolta, que vullch