Pàgina:Rondalles del poble (1900).djvu/105

Aquesta pàgina ha estat revisada.
102
F. Badenes Dalmau

»Y á ma filla, dende 'l roch
»Mes enlayrat de la serra,
»Destimbeula cap el fons.»
Quan los jovens van saberho
Esclaten en cántich dolç,
Tal aixís com l' aucellada
Al saludar al nou jorn.

IV

¿Hon va la gentil parella?
¿Hon va trescant per el mont?
¿Es que va á fer la niuada
En lo mes secret del bosch
No va á fer lo niu alegre,
No va á buscar el redós
Ni en la ciutat ni en la vila,
Ni en la plana ni en lo mont,
Tot teixit de ses plometes,
Tot covadet ab sos cors;
Esparvers los perseguixen,
Los envolten negres corbs.
De Benïaf la sentencia,
La vil sentencia de mort,
Está propera á cumplirse,
De dur á cap ja está prop.