Bé està: llavors, on has passat la nit?
No em pregueu; que vull dir-ho tot seguit.
Avui he estat de festa amb mon contrari;
i un allí m'ha ferit, sens jo pensar-hi,
ferint-lo jo també: la medicina
pels dos, ens la darà vostra doctrina.
No em mou l'odi, sant home; ja ho veieu:
per mi demano i pel contrari meu.
Parla'm més clar, mon fill: la confessió
que és fosca, se'n duu fosca absolució.
Doncs clar: que mon amor l'esclau s'és fet
de la filla gentil de Capulet.
Com jo l'estimo, ella m'estima a mi;
i sols ens manca, per podê'ns unî,
que ens caseu: quan i com ens hem parlat,
i un amor vertader ens hem jurat,
després vos ho diré: ara ens daleix
que ens uniu santament avui mateix.
Per Sant Francesc, quin canvi! Qui ho diria!
No eres tu el foll d'amor per Rosalina,
i ja l'has oblidat? Veig que el jovent,
pels ulls estima i no pel cor que sent.
Jesús, Maria! quanta humor salina
tes galtes ha mullat per Rosalina;
quant de líquida sal llançada al vent
per saonâ un amor que ja no es sent!
El sol encar no ha netejat el cel
dels teus sospirs; encar ta pena vella
me la sento plorar aquí en ma orella;
i en ta galta la taca es veu marcada
d'una llàgrima encara no rentada.
Si fossis ara tu, i teus tos sanglots,
per Rosalina haurien d'ésser tots.
