I el que el segueix, que no ha volgut ballar?
No el conec.
Vés son nom a preguntar.
Si per cas és casat, preveig ma sort:
serà mon llit de boda llit de mort.
És un dels Montagut, es diu Romeu,
i és el fill únic del casal contrari.
Brolla mon sol amor, en mon sol odi:
tard el conec i amor me'l descobria
ben prompte, quan encar no el coneixia.
Prodigiós és l'amor que neix en mi,
que em fa amar a qui, en llei, haig d'avorrir.
Què dius?
Uns rims que m'ha ensenyat suara
un ballador. (A dins: «Julieta!»)
Va tot seguit, senyora! —
Nem-hi de pressa: els convidats són fora. (Ixen.)
Ara és ja el vell amor en llit de mort,
i un nou amor vol ser-ne hereu corprès;
la beutat per qui, foll, blasmà sa sort,
prop la tendra Julieta, ja no ho és.